dilluns, 31 d’agost del 2015

AQUELARRE DE CERVERA.. JA EN TIENIM UN ALTRE AL SAC!!

Com quasi be tots sabeu aquesta última setmana d’agost, ha tingut lloc la nostra setmana gran a Cervera amb la festa de l’Aquelarre. Una setmana plena d’actes, de dies plegant a altes hores de la nit,  de trobades amb amics que fa dies que no veus, d’assajos complerts a ultima hora,   de mooolts nervis, però a la vegada d’un sentiment  de pertànyer  a  una GRAN festa.

Per a mi, una de les millor nits encara es dissabte, tot i que Dijous Gras cada vegada li fa mes ombra, i per molt anys que passi, els nervis de sortir a les cercaviles encara  els porto tal i com si fos el primer cop.
Dissabte al vespre mentrestant  esperava asseguda als patis de la universitat, preparada per sortir a la cercavila, caracteritzada  amb unes  cartes del tarot,  mirava al meu voltant la gent que gaudia de la fira del gran boc i pensava: Coi aquest any crec que portaré be la baixada! No estic gents nerviosa .... Però de cop i volta, vaig sentir el primer avís, tothom va començar a cridar als seus membres de colla per posar-se a lloc, i va ser en aquell moment, que vaig començar a notar un formigueig  a la panxa com el que vaig sentir el primer dia que vaig sortir a tocar. De repent no recordava ni com començava el toc de la Carranquera ,si amb la dreta o l’esquerra ...

Llavors des de dins sento la musica de l’espectacle que estan fent, pero no veig res, faig servir la imaginació del que pot estar passant i quan acaben els focs artificials, s’obre LA PORTA de la universitat. Comences a sentir aquell toc de tabal tant Cerverí i les carretilles comencen a donar tombs i primer surten els diables, veus la llum que entra per la façana (des de dins no podem veure res però es fàcil de saber el que passa), sents la gent cridant i tot comença a fer una pujada d’adrenalina que ni en  les millors atraccions de Port aventura.

La sensació de sortir per aquella porta, amb tota aquella gentada ballant i saltant, segueix sent un any mes, un moment impressionant per molt que ho hagi fet ja uns quants cops. Segurament es una sensació compartida per a tots els membres de les colles que participen. És impressionant veure la gent gaudint amb tu del que estàs fent, no deixes de tocar, saltar i ballar perquè la gent acompanya  i veus que tots  els membres de la teva  colla estan amb un “subidon” que no els veus en altres sortides, treuen el millor de si, es espectacular!
Recorres el carrer major com si no ho haguessis fet mai, el veus diferent que en altres ocasions i  se’t fa curt, Llavors quasi sense adonar-te, arribes a Cal Racó, plaça on es celebren tots els actes principals i de repent et dones compte de la gentada que hi ha.

En poques hores entre tots aconseguim  fer que  aquella  plaça s’aixequi al so de les batucades, fem que la gent canti i salti amb el ball de la polla, fem que s’il·lusioni amb uns espectacles on cada any son diferents  i fem que es treguin tots els mals de l’any, quan es posen a sota  l’escorreguda i el foqueral. Com va dir el Jesulin  d’Ubrique un dia (es pot resumir en 2 paraules) Im-pressionant!!

Tenir aqueta festa al teu poble, et fa sentir gran, et fa sentir emocionat, et fa sentir que junts  tots els que participem a les cercaviles, actes, a l’espectacle, a les barres .. podem fer molt per aquet poble. No som professionals, de fet, la gran majoria som gent corrent que treballem en altre coses i quan ens unim, superem les expectatives de qualsevol altra festa de Catalunya.


Ara ja sols queda esperar un any mes per tornar a tenir aquestes sensacions, però de ven  segur que l’any que be i tornarem. Visca l’Aquelarre i visca Cervera!!

dimecres, 4 de març del 2015

UN DIA QUALSEVOL....

Avui es d’aquells dies que et lleves amb el peu esquerra . Tots tenim dies i èpoques d’aquestes, be,que us he d’explicar... Es d’aquells dies que quan vas a la cuina a fer el cafè amb llet de bon mati, t’adones que no tens llet i recordes que ahir havies d’anar a comprar i no ho vas fer.  Et vesteixes tot renegant del  que t’ha passat  i mires per la finestra per veure quin dia t’espera i veus que el dia no es gens clar,  que s’assembla ben be al mateix dia que de moment portes tu.

T’armes de valor i surts al carrer encara que no en tinguis ganes, no tens mes remei. Van passant les hores del dia  i  poc a poc  aquest es torna més clar, surt el sol i ho il·lumina tot cada cop mes. Això poc a poc et dona ànims per pensar que potser el mati que has tingut, ha sigut un moment puntual i que el dia acabarà esdevenint un bon dia.
 I just quan comences arrancar amb mes il·lusió i energia, va i comences a notar que el cel es torna a tapar, que tot es torna d’un color grisos i trist. Tornes a recordar tot allo que t'ha passat al mati. De cop i volta, comença a ploure amb molta força semblant que el cel es vagui a trencar i penses, coi ja en tinc prou d’aquest dia!

Però quan menys t’ho esperaves, i ja donaves el dia per perdut, acabes de dinar i mires per la finestra  i veus que el sol il·lumina aquelles flors que tens al balco, els núvols que aquest migdia tapaven tot el cel i que semblaven que no s’escamparien mai, han marxat i han deixat una imatge i un paisatge espectacular.  Surts a passejar per que necessites aire i observes que els camps ara son mes  verds que mai,  que aquell cel que unes hores abans era gris i negre, ara s’ha tronat blau i nítid, sense  gota de vent i amb les muntanyes nevades de fons. Aquest moment et sents relaxat, el paisatge t’envolta i t’abraça, a la vegada et deixes portar per les olors i els sons  i en definitiva, et dona pau i tranquil·litat. Tornes amb les piles carregades, amb energia i amb ganes de seguir amb el que et queda de dia i mes si fa falta...


En resum, aquesta historieta d’un dia qualsevol.. va per tots aquelles persones que creuen que pel motiu que sigui tenen una “dies” que s’emblen negres. Doncs recordeu que tard o d’hora aquest dies tambe et donen un “raig de sol” que us aportara il·lusió i energia.  Així que mai heu de donar res per perdut, ja que  en algun moment o altre segur que hi haura “una estona de sol”. 

dimarts, 6 de gener del 2015

BON ANY NOU

Apreciats amics,

Desprès de quasi be 6 mesos sense escriure avui, dia de reis, me decidit tornar-ho a fer. No es que fins avui no en tingues ganes sinó que entre una cosa i una altra això sempre ho deixava per mes endavant. 
Mirant enrere el que he fet durant aquest mesos,  entremig he passat les vacances d’estiu, la festa major, el meu aniversari, la castanyada i altres celebracions que ara mateix no hi caic.  Recordo, que cada cop que arribava un d’aquest dies volia escriure i fins i tot conduint cap a la feina se’m passaven un munt d’idees pel cap,  però sense donar-me’n compte ja havien passat uns dies i  no ho feia. Així que just hem trobo que ja hem acabat l’any.

Ja som un any nou, ostres com passa el temps, i això que quan va començar  l’any 2014 tenia la sensació que seria llarg i em  preguntava  com m’aniria, que m’aportaria... i mira-te’l,  ja ha marxat.
 No se si algun dia d’aquetes festes us heu parat uns minuts a fer una reflexió de com us ha anat l’any, jo si, i sincerament un cop repassat tampoc ha estat tant malament en general exceptuant alguns punts com ara la mort del meu avi a l’últim dia de l’any.
Tot i això, he intentat pensar en tot allò que he fet  durant l’any, la superació d’una mateixa, la gent que he conegut, els consells que alguns m’han donat,  les conversacions que he mantingut, les oportunitats que m’han ofert  i totes aquelles activitats que he fet i he de dir resumit, que no ha sigut un mal any, tot i que al començar-lo no pintava del tot prometedor.


Ara que ja som un altre any toca fer la famosa llista de tot allò que, com molta gent, em proposo fer.  Al principi et surten força coses com per exemple modificar alguns hàbits que se que hauria de fer, plantejar nous reptes i noves situacions... en resum, pensar  en com he de plantejar-me l’any i sobretot com vull arribar al pròxim dia 31 de desembre. Se que es un plantejament a un any vista i es molt complicat, ara be, se que si no em  plantejo  res segur que no assoliré res,  així que he pensant m’ha vingut l’idea de fer un exercici i compartir-lo amb vosaltres per si també ho voleu fer:   

  • -          Agafaré un full blanc, durant una setmana màxim de principis d'aquest any, hi escriure tot allò que crec que em pot passar durant aquest any 2015, hi posaré varies columnes  segons temàtiques (emocional, laboral, amistats, llar, amics, associacions...) i un cop omplert , el guardaré a un lloc segur de casa fins a finals d’any.  Arribat  aquest punt, es quan llavors el recuperaré,llegiré i podré veure com ha sigut l’any i si s’han complert aquells propòsits que estaven escrits .

  • -          Sobretot recordeu de posar-vos una nota al mòbil  pel dia 01/01/16 on us recordi on veu guardar el paper. :-)

Segur que pot ser un exercici força curiós. Ja hem direu que us sembla i si el voleu fer com jo...



Ja per acabar dir-vos que a casa meva sempre he sentit dir que els anys imparells sempre ens han sigut bons i positius, així que aquest any esperem estar de sort. Espero que per a  tots vosaltres  també ho sigui. 
Feliç 2015!

dimarts, 29 de juliol del 2014

EL TEMPS..

EL TEMPS.

Ara fa força dies, per no dir mesos, que no escric al blog i tot i que sembli una excusa, es que he de dir que no he tingut gaire temps per reflexionar i escriure. Vaig tota la setmana fent coses, assaigs, reunions i feina... i no trobo un forat. Es per això, que avui que he tingut unes hores per a mi, m’ha fet gracia parlar d’això, del TEMPS.

Com a paraula “temps” podríem dir que existeixen  molts significats com per exemple el temps meteorològic, però me decidit més per un significat mes intangible, el temps com a concepte físic que l’ experimentem tots cada dia però resulta molt complicat de definir... Proveu de definir-lo....


El concepte temps a mi personalment m’agrada molt. Hi trobo un significat molt positiu per que l’associo a activitats que m’agraden i l’utilitzo per omplir amb tot allò que m’agrada  com per exemple  temps per passejar, temps per aprendre, temps per dormir,  temps per no fer res, temps per quedar amb els amics/familiars i fins i tot temps per treballar.

Si utilitzem aquest “temps” es que podem dir que omplim hores, minuts i segons de la nostra vida fent coses que ens omplen (algunes mes que d’altres) i en resum podem dir que som mes vius que mai. Els rellotges i calendaris ens ajuden a comptabilitzar aquest temps, però com i de quina manera l’omplim es cosa nostra.
Malauradament, quasi cada cop que ens passa alguna cosa no esperada o fins i tot dolenta, la gent ens sol dir “no pateixis deixar passar el temps” i es per això que moltes vegades la paraula temps li donem un sentit també negatiu...i  s’ha de dir que tot i que semblin frases que diem per que l’altra persona es senti mes be, son una veritat com un temple!!

Tots segur que en algun cop o altre de la vostra vida us haureu trobat en alguna situació on creieu que no serà fàcil sortir-ne,  però poc a poc els dies van passant  i el temps ens ajuda a pair les coses i a veure-les d’una manera diferent. Ens fa reflexionar, consultar i ens deixa veure que dia darrere dia, aquella situació que no hi veiem una sortida, no sols en te una ,sino que ens deixa veure que te varies opcions de sortida. Es impressionant veure com una situació que avui es veu negra , amb pocs dies la pots anar veient de varis colors, tot es qüestió de donar-nos temps. 
A vegades ens certes situacions ens agradaria que ens diguessin ara mateix quin numero de dies, mesos o anys hem de passar per superar alguna situació, quina quantitat de temps necessitem  per  veure-ho tot mes clar... però suposo que si algú ens ho pogués dir no tindria l’efecte curatiu que te en nosaltres. No creieu?  En fi que actua com una medicina, això si, depèn de molts factors.


En definitiva, no tenir gaire temps per una cosa no vol dir que no tinguem temps. El cert es que  pel motiu que sigui, a vegades gastem aquest temps per altres coses que en aquell instant en necessiten mes que d’altres, i per aixó sembla que no tinguem temps... Segur que hi ha dies que ens agradaria que el dia tingues 40hrs per omplir-lo de tot allo que volem fer...
Jo nomes us recomano d’utilitzar el temps al màxim, no deixar-ne perdre ni un minut,  ja que si en perdeu una mica, aquest ja no el podreu recuperar, per a mi es la única pega que li trobo!.



dimecres, 21 de maig del 2014

LA MEVA GENT.

Avui conduint el cotxe cap a Agramunt i escoltant per la radio un CD de fa força anys, m’han vingut al cap un munt de persones les quals fa temps que no en se res  però les quals hem van fer passar molt bones estones. Arran d’això,  he decidit escriure sobre totes elles. Es per això que vull dedicar aquesta reflexió a totes les persones que fins ara heu passat per la  meva vida, ja que tots vosaltres en certa part, heu fet que sigui la persona que soc  i com diu una cançó del cantant Eros Ramazzoti: “Gracias por existir”.

Per començar i explicar-me una mica millor, us vull posar un exemple: Si agafem la llavor d’una flor i aquesta la plantem en un test, segurament, si es donen les condicions optimes de climatologia al cap d’uns mesos sortirà la flor. Ara be, i si agafem una segona  llavor la posem en un test molt més gran, amb mes nutrients, a més a mes li dediquem més atencions, el sol li toca just quan ella ho necessita, i fins i tot les plagues i insectes que li arriben són les adequades per fer-la més resistent.. Com serà aquesta flor?? De segur que sortirà una flor, però, creieu  que sortirà una flor com l’altra que hem plantant a l’altre test. Jo crec que no!  Doncs igual que podem fer que una flor surti diferent d’una altra, per que rep més vitamines, nutrients i atencions, les perdones tenen una funció similar amb nosaltres actuant com a vitamines, nutrients i fins i tot com a plagues. Així com les mateixes flors, crec, que es la forma en que les persones es tornen amb qui són,amb el temps.


Tots vosaltres i fins i tot aquells que alguna vegada heu fer que perdés els nervis, que sapigueu que heu anat aportant granets de sorra al meu petit test  i per tant heu participat sense voler, en construir la persona que soc ara i això  per la part que hem toca s’ha d’agrair.

Us proposo que agafeu i feu un llistat amb TOTS els noms de les persones que recordeu, podeu mirar el mòbil, i que hagueu conegut, en més que tres paraules, al llarg de la nostra vida. Hi tenen cabuda aquells que vau conèixer  per unes vacances i encara saps d’ells de tant en tan, els que compartíeu estones en una parada de bus/metro, la venedora d’una tenda que hi anaves sovint, els companys de l’escola, una parella que vas conèixer en un concert, companys de feina, persones que hagis compartit un curs, en una associació... I després d’uns dies  mireu-vos de nou la llista i els noms. Que podeu recordar de cada una d’elles? Us quedareu parats del noms que haureu anotat i dels fulls que haureu omplert.


 Alguns podreu estar pensant que a priori no teniu tanta gent per anotar però si us ho preneu amb tranquil·litat veureu que surt sol. Per exemple, hi tots aquells nens/es que van compartir amb vosaltres l’època de l’escola? Universitat? I aquells que heu anat coneixent gracies a participar en alguna activitat? Esport? I aquells que heu anat trobant a mida que treballàveu en algun lloc? I els amics dels teus amics que heu anat coneixent amb el temps?... SUMA I SUMA I SUMA...

 Hi ha gent que després dels anys encara estan al nostre costat i no fallen mai, i d’altres, que han format part de la nostra vida en alguna època concreta, on ara no hi tenim cap contacte o poc. Tota aquesta gent, encara que no ens en donem compte, ens han lliurat de forma gratuïta una petita aportació a la nostra pròpia “llavor”. Penseu que l’esser humà es com una esponja, així que tots tenim en certa part, part de tots els que hem anat coneixent pel cami!

 En resum, penso que tenim sort de tenir la possibilitat d’anar coneixent gent al llarg de la nostra vida, ja que tots i cada un d’ells ens aporten coneixements, opinions, d’altres aporten la primera oportunitat de creure en nosaltres, d’altres ens fan passar males estones, però després ens fan més forts en un futur, d’altres aporten  somriures i tranquil·litat, d’altres donen l’abraçada de suport quan cal, d’altres no fallen mai encara que a vegades la puguem pifiar, d’altres fan que pensem i reflexionem,  i fins i tot d’altres diuen que tenen ganes de veure’ns després d’anys.


Així que per acabar només puc donar-vos un consell que jo intento seguir: Seguir sumant!!!

dimarts, 22 d’abril del 2014

SOMNIS I.

Quan es parla de somnis podríem escriure REFLEXIONS varies tractant temés com: Que son els somnis? Per que somiem?  Quina explicació tenen....Però jo aquesta vegada me decantat per la banda  de “Somiar Despert”. 
Primerament: Que es somiar??? Us adjunto una definició que he trobat per internet i m’ha fet gràcia:

1.   El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dormViquipèdia
Jo no estic del tot d’acord amb aquesta definició, ja que crec que l’ esser humà, a diferencia dels altres animals, pot somiar no tant sols quan dorm, sino que també ho pot fer quan esta despert i a més a més, ser-ne conscient de que ho esta fent. Alguns dirien  que això es “imaginació” i potser tenen rao, pero quina es la diferencia??
Per exemple jo, alguna vegada me trobat somiant que estic de vacances en una platja paradisíaca tipus Maldives amb palmeres tocant a la sorra  i veig el mar amb una aigua blau-verd... i mi veig allà estirada i sento les onades...i això que no hi he estat mai de veritat...
Es curiós, no?  Estic imaginant o Somiant??
Reconec que sóc una “somiadora”, tant si dormo com si estic desperta i m’agrada  per que em trasllada en llocs i situacions les quals possiblement no mi trobaré mai. Aquests mesos que no he treballat, al tenir més temps per a mi, he tornat a recuperar aquest privilegi de tenir més temps per somiar. Molt sovint son somnis que em plantejaven situacions com....Que hauria passat si hagués.....??? I d’altres em trobo essent una altra persona i vivint una altra vida que no es la que tinc...  Aquestes situacions moltes vegades  ens ajuden a reflexionar i a prendre decisions i ser valents  i d’altres vegades t’ajuden a donar un punt de motivació que ens falta. 

El “privilegi” de ser uns somiar-truites, al qual hem referia anteriorment, crec que tots els tenim innat encara que molts puguin pensar que no.  Per exemple:  I quan érem petits??? Jo recordo que en aquella època  hem passava hores i hores somiant o imaginant coses fantàstiques, histories surrealistes mentres jugava amb els amics... I vosaltres?

També a vegades recordo quan els grans ens preguntaven: I tu, que vols ser de gran?? Llavors recordo que tots contestàvem  “ Jo de gran vull ser...”  i  volíem ser tot allò que ens agradava com ara cantant, ballarina, artista, pintor, futbolista, astronauta, policia, bomber i fins i tot algú volia ser superheroi....  o també algunes vegades dèiem alguna professió que ens recordava alguna persona coneguda, la qual ens volíem assemblar com ara professors, doctors.... Que ha passat amb aquells somnis???


I quan agafàvem les nines, els playmovils, els indis i vaquers o trossos de fustes  i en 5 minuts i quatre enredos de casa muntàvem una pel·lícula que ni Steven Spielberg?? Que no somiàvem ser algú altre i viure experiències diferents en aquells moments?
Es per això que m’ agrada tant somiar!!! Sempre treu la part més creativa i imaginativa de nosaltres i com que cada cop la tenim mes adormida val la pena tornar a recuperar-la i tornar a ser “petits” de tant en tant, per que segur que veurem les coses d'un altre color.

Es per tot això que crec que somiar despert  es una activitat molt sana i molt motivadora i proposo fer un petit exercici de retorn a la infantesa que he trobat:  
Durant uns 10 minuts agafa 2 joguines que tinguis per casa i tu seràs el guionista, director i protagonista d’una pel·lícula i per tant, pots decidir  allò que et vingui de gust ... Així que torna a SOMIAR com quan erets petit i  deixa volar la Imaginació:

·         Com vols que sigui el teu protagonista? Alt, baix, ros, castany...
·         Quina actitud i caràcter tindria?
·         Quina professió tindria? On viuria? Estaria sol?
·         Quin argument principal tindria la pel·lícula?
·         Hi apareixen personatges dolents? Com actuaria el teu personatge?
·         Com vols que acabi el teu protagonista.

Ja que es un exercici per somiar i imaginar aprofiteu i sumeu-hi tot allò en el que heu somieu algun cop...  Es gratis i mai se sap!

Frase de Walt Disney:  “Si creus fermament en els teus somnis, corres el risc de que es converteixin en realitat algun dia”. 


----------------
Version Castellano

SUEÑOS I.

Cuando se habla de sueños podríamos escribir REFLEXIONES varias tratando temas como : Que son los sueños ? Porque soñamos ? ¿Qué explicación tienen .... Pero yo, esta vez me  he decantado por " Soñar Despierto " .
Antes de empezar: Que se soñar ? ? ? Os adjunto una definición que he encontrado por internet y me ha hecho gracia :

1 . El sueño es un proceso imaginativo de la mente que tiene lugar mientras el sujeto duerme . vikipedia

Yo no estoy del todo de acuerdo con esta definición , ya que creo que el ser humano , a diferencia de los otros animales , puede soñar no sólo cuando duerme , sino que también lo puede hacer cuando está despierto y además , ser consciente de que lo está haciendo. Algunos dirían que esto se " imaginación" y quizás tienen razón , pero ¿cuál es la diferencia ?

Por ejemplo yo , alguna vez me he encontrado soñando que estoy de vacaciones en una playa paradisíaca tipo Maldivas con palmeras junto a la arena y veo el mar con un agua azul-verde ... y me veo allí estirada y hasta siento las olas ... y eso que no he estado nunca de verdad ...Es curioso, no ? Estoy imaginando o soñando ?

Reconozco que soy una " soñadora " , tanto si duermo como si estoy despierta y me gusta por que me traslada en lugares y situaciones a las que posiblemente no me encontraré nunca. Estos meses que no he trabajado , al tener más tiempo para mí , he vuelto a recuperar este privilegio de tener más tiempo para soñar . Muy a menudo son sueños que me planteaban situaciones como .... Que habría pasado si hubiera ..... ? ? ? Y otros me situan siendo otra persona y viviendo otra vida que no es la que tengo ... Estas situaciones muchas veces nos ayudan a reflexionar,a tomar decisiones y ser valientes y otras veces nos ayudan a dar un punto de motivación que nos falta .

El " privilegio" de ser unos "soñadores", al que me refería anteriormente, creo que todos los tenemos aunque muchos puedan pensar que no. Por ejemplo : Y cuando éramos pequeños ? ? ? Yo recuerdo que en aquella época me pasaba horas y horas soñando o imaginando cosas fantásticas , historias surrealistas mientras jugaba con los amigos ... Y vosotros ?
 También en ocasiones recuerdo cuando los mayores nos preguntaban : ¿Y tú , que quieres ser de mayor ? Entonces recuerdo que todos contestábamos "Yo de mayor quiero ser ..." y queríamos ser todo lo que nos gustaba como cantante , bailarina , artista , pintor , futbolista , astronauta , policía , bombero e incluso alguien quería ser superhéroe .. .. o también algunas veces decíamos alguna profesión que nos recordaba alguna persona conocida, a la qual nos queríamos parecer como profesores, doctores .... Que ha pasado con esos sueños ? ? ?
Y cuando cogíamos las muñecas , los playmovils , los indios y vaqueros o trozos de maderas y en 5 minutos y cuatro trastos de casa montábamos una película que ni Steven Spielberg ? Que no soñábamos ser otro y vivir experiencias diferentes en esos momentos ?

Es por todo esto que me gusta tanto soñar ! Siempre saca la parte más creativa e imaginativa de nosotros y como cada vez la tenemos mas dormida vale la pena volver a recuperar y volver a ser "pequeños" de vez en cuando , por que seguro que veremos las cosas de otro color .

Es por ello que creo que soñar despierto es una actividad muy sana y muy motivadora y propongo un pequeño ejercicio que he encontrado de retorno a la infancia  :
Durante unos 3 minutos , tú serás el guionista , director y protagonista de una gran película y por tanto, puedes decidir lo que te apetezca ... Así que vuelve a SOÑAR como cuando eras pequeño y deja volar la imaginación :

· ¿Cómo quieres que sea tu protagonista ? Alto , bajo, rubio , castaño ...
· ¿Qué actitud y carácter tendría?
· ¿Qué profesión tendría? Donde viviría ? Estaría solo?
· ¿Qué argumento principal tendría la película ?
· Aparecen personajes malos? Como actuaría tu personaje ?
· Como quieres que termine tu protagonista .

Ya que es un ejercicio para soñar e imaginar aprovecha y suma todo aquello en lo que has soñado alguna vez ... Es gratis y nunca se sabe!

Frase de Walt Disney : " Si crees firmemente en tus sueños , corres el riesgo de que se conviertan en realidad algún día" .






dijous, 20 de març del 2014

FELICITATS / FELICIDADES.

(versió català)

Bon vespre a tots/es!

Avui, Dijous 20 de Març 2014,us he de ser sincera, no tenia previst escriure aquest article però arran de veure que avui ha sigut un GRAN dia per varies coses, he  decidit a ultima hora que us volia felicitar per varis motius:
  • -          El primer: Felicitar-vos per que avui es el 1er dia de la Primavera.

Si, Si..ja hem canviat d’estació  i com diuen “La Primavera ,la sangre altera” i bona falta que ens fa ens aquests temps i sobretot per a tots aquells que el sol i la calor son més vitamínics que tot un camp de tarongers.
Dedicar 2 línies de suport a tots els que teniu alguna al·lèrgia al pol·len, altres plantes o no suporteu la calor, ja se que esteu llegint això una mica reticents, però us he de dir que per a mi es la millor estació de l’any i “ojala” us pugui transmetre tota la força i “bon rollo” que m’aporta.


  • -          El segon: Felicitar-vos per que avui es el Dia Internacional de la Felicitat.

Alguns possiblement ja ho haureu escoltat en tertúlies televisives o a la radio, però tot i així, i sobretot per tots aquelles que no ho sabíeu fins ara, crec que es un gran motiu per felicitar a tothom.
 Els que estigueu pensant que “avui per a mi no ha sigut un dia feliç”, no patiu, encara queden unes hores per que acabi el dia i teniu temps per que encara alguna persona us faci una trucada inesperada, alguna persona que aprecieu us enviï un missatge que us faci riure, que us trobeu amb algú al carrer o a qualsevol lloc i us doni una bona noticia...  Així que  segur que quan aquesta pròxima nit us poseu al llit, si feu 5 minuts de reflexió abans d’apagar els llums, segur que us vindran al cap aquelles imatges, moments  o paraules  que us hauran passat  durant el dia i que hauran fet d’aquest dia un dia únic. Potser no seran moment inoblidables però de segur que us hauran fet sentir be. I sentir-se be no es ser FELIÇ?
Segur que mes d’un de vosaltres avui haureu contribuït a fer que per algú altre sigui un dia Feliç, així que per als meus, moltes gràcies.
  • -          El tercer i no per ser l’últim es el menys important, es felicitar-vos per seguir aquest Blog i deixar-me escrits els vostres comentaris o alguns que m’ho envieu per Mail. De tot cor us dic que són de molta ajuda i gratificants i m’alegro veure que tothom te reflexions, sols fa falta dedicar-nos una mica més de temps.


                                      
ESPERO QUE AVUI HAGUI ESTAT UN GRAN DIA PER A TOTS!!

----------------------------------------------------------------------------------------------
(Versión Castellano)

Buenas  noches a Todos /as !

Hoy , Jueves 20 de Marzo 2014, he de ser sincera , no tenia previsto escribir este artículo pero a raíz de ver que hoy ha sido un GRAN día por varias cosas , he decidido a ultima hora que quería felicitaros por varios motivos:
  • El primero: Felicitaros por que  hoy es el 1er día de la Primavera .

Si , Si .. ya hemos cambiado de estación y como dicen "La Primavera , la sangre altera" y buena falta que nos hace en estos tiempos y sobre todo para todos aquellos que el sol y el calor son más vitamínicos que todo un campo de naranjos .
Dedicar 2 líneas de apoyo a todos los que tienen alguna alergia al polen , otras plantas o no soportáis el calor , ya que segur que estais leyendo esto un poco reticentes , pero tengo que decir que para mí es la mejor estación del año y " ojala " os pueda transmitir toda la fuerza y ​​"buen rollo" que me aporta.

  • El segundo : Felicitaros por que hoy es el Día Internacional de la Felicidad .

Algunos posiblemente ya lo habréis oído en tertulias televisivas o en la radio, pero aún así , y sobre todo para todos aquellos que no lo sabíais hasta ahora , creo que es un gran motivo para felicitar a todo el mundo.
Los que estéis pensando que " hoy para mí no ha sido un día feliz " , no os preocupeis , aún quedan unas horas para que termine el día y teneis tiempo por que todavía alguna persona os haga una llamada inesperada , alguna persona que aprecieis os envíe un mensaje que os haga reír , que os encuentreis con alguien en la calle o en cualquier lugar y os dé una buena noticia ... Así que seguro que cuando esta próxima noche os pongais en la cama , si estais 5 minutos de reflexión antes de apagar las luces , seguro que os vendrán a la cabeza aquellas imágenes , momentos o palabras que os habrán pasado durante el día y que habrán hecho de este día un día único . Quizá no serán momento inolvidables pero seguro que os haran hecho sentir bien . Y sentirse bien no es ser FELIZ ?
Seguro que más de uno de vosotros hoy habra contribuido a que para alguien sea un día feliz, así que para los mios , muchas gracias .

- El tercero y no por ser el último es el menos importante , os felicito por seguir este Blog y dejarme escritos vuestros comentarios o algunos que me enviais por Mail . De todo corazón os digo que son de mucha ayuda y gratificantes y me alegro ver que todo el mundo tiene reflexiones , sólo hace falta dedicarnos un poco más de tiempo .

ESPERO QUE HAYA SIDO UN GRAN DIA PARA TODOS !